1.Sentit corporal

El cos és la porta més exterior que cal obrir per anar cap endins. I per obrir-la hem d’aconseguir silenciar el cos. I silenciar no vol dir absència de soroll. Fer silenci corporal vol dir ser capaç d’induir en el cos un estat físic i mental que ens permeti escoltar-lo i sentir-lo, abstraient-nos de tants sorolls exteriors que destorben.

2.Integració emocional

La ment humana és una altra gran porta a la interioritat. La presa de consciència del nostre jo, en les seves vessants afectives, psicològiques i relacionals, i la corresponent assumpció de totes elles de forma realista, positiva i harmònica dins el propi procés personalitzador i socialitzador respon al contingut de la integració emocional.

3.Obertura a la trascendència

Entenem per transcendència aquells darrers referents que poden donar sentit a la vida. I aquest era l’objectiu final de la recerca interior: trobar aquells elements valuosos que ajudin a cadascú a donar significat a la seva vida.