L’atenció a la diversitat. Construint una escola inclusiva

L’Atenció a la Diversitat en la nostra escola es guia per una sèrie de principis que han d’orientar l’acció educativa i que han de ser referència en els Plans d’Atenció a la Diversitat. Es tracta de principis com:

• El nostre Sistema Educatiu Preventiu pretén possibilitar al màxim la vivència d’experiències positives, donant el protagonisme al nostre alumnat i ajudant-lo a desenvolupar-se plenament.
• L’atenció a l’alumnat amb més dificultats i amb necessitats específiques de suport educatiu és una opció prioritària de tota l’obra salesiana.
• Aquesta diversitat vol ser viscuda com a repte educatiu i, sobretot, com a font de riquesa. Fomentar la convivència i la cohesió social ens afavoreix a tots/es.
• Des del marc de l’Atenció a la Diversitat, cal treballar per una escola inclusiva on se superin les barreres d’aprenentatge i es fomenti la participació de tota la comunitat educativa.
• Des del Sistema Preventiu, cal cuidar que la nostra escola sigui acollidora, creant espais d’enriquiment mutu que afavoreixin la integració de l’alumnat nouvingut.
• Cal afavorir i fomentar la comunicació i cohesió entre tots els membres de la comunitat educativa per aconseguir la implicació de tothom en l’Atenció a la Diversitat.

Una escola per a tothom: l’atenció educativa a tots els alumnes

Com defineixen P. Pujolàs i J. R. Lago (2006), una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).

L’atenció educativa a tot l’alumnat ha d’impregnar la cultura del centre i ha de tenir en compte:

• Una perspectiva transversal, que parteix d’un currículum per a tothom i d’un projecte educatiu de centre que planifica unes estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixen la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat.
• Una perspectiva longitudinal, que preveu tot el recorregut pel sistema educatiu i que garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria, a fi de possibilitar l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.

Parlar d’una escola per a tothom implica concretar els principis següents:

• El reconeixement de la diversitat com un fet universal. Cada persona és única i irrepetible i, per tant, el fet d’educar comporta, per una banda, reconèixer que la diversitat és l’essència mateixa de la societat i, per l’altra, conèixer i comprendre les característiques i necessitats diverses dels alumnes. En aquest sentit, la nostra escola s’ha vist empesa a promoure:

– entorns rics d’aprenentatge, ajustats a les capacitats dels alumnes i a les seves possibilitats d’aprendre,

– bones expectatives d’èxit de tots els alumnes perquè, d’acord amb les seves característiques, trobin entorns de convivència i d’aprenentatge que resultin estimulants a les seves capacitats i que en compensin les dificultats.

• El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tot l’alumnat. El sistema inclusiu promou l’atenció educativa a tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells grups d’alumnes amb un risc més gran de marginació o d’exclusió, que implica establir un seguiment i una actuació específics de la seva presència, participació i èxit.

• La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Requereix que:

– L’alumne/a és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient, per la qual cosa és fonamental fomentar-li activament la motivació.

– El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú tot respectant i aprofitant els coneixements, les experiències, destreses i preferències de l’alumnat.

– El professorat ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i conèixer formes diversificades d’avaluació.

– El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per projectes, en un context que considera que compartir el coneixement és un component intrínsec del procés d’aprenentatge.

– La flexibilització del temps de les activitats, per la qual cosa cal replantejar i adaptar l’organització escolar als requeriments de la personalització de l’aprenentatge.

– La identificació de les necessitats de l’alumnat i la concreció dels plans de treball corresponents parteixen del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada alumne/a a través d’un procés d’avaluació i diàleg.

– L’avaluació formativa és part del procés d’aprenentatge. La valoració dels/les estudiants es basa en els avenços personals i en l’evidència que mostren els resultats de les activitats desenvolupades, que informen del progrés, dels coneixements i d’allò que són capaços de fer.

• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tot l’alumnat a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit. De la mateixa manera que podem identificar les mancances en l’alumnat, podem identificar-ne les qualitats per treure’n profit i impulsar-ne l’aprenentatge. La “pedagogia de la plenitud” (Cole, 2008) és la que capitalitza les fortaleses de l’alumnat, respon a les seves necessitats, augmenta l’interès, la motivació i el compromís, i crea contextos d’aprenentatge variats que permeten connectar amb l’experiència per afavorir la comprensió.

• La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte. Es destaca el dret i el deure dels alumnes a participar en la vida del centre i a gaudir d’una convivència pacífica i respectuosa, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació. Un model participatiu —alumne, família i escola— és aquell que aconsegueix que les persones se sentin part d’un mateix projecte i comparteixin objectius i significats. Cadascú, des del coneixement i el reconeixement de l’altre, actua dins del seu rol i les competències pròpies de forma complementària.

• La formació de l’equip docent per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits. La formació afavoreix el procés col·lectiu de reflexió i de dinamització interna del centres perquè:

– Parteix i aprofita l’experiència i el saber de l’equip docent.

– Cerca les possibilitats de millora, a partir d’aquesta experiència.

– Permet als docents tenir una visió de conjunt del procés d’aprenentatge que els ajuda a adequar-ne cadascuna de les intervencions.

– Permet generar dinàmiques internes de debat pedagògic i de treball en equip que, a partir de les necessitats del centre, donin continuïtat al procés formatiu i creïn el context idoni perquè les innovacions a les aules i als centres progressin i es consolidin.